L'Àfrica Subsahariana
  Burkina Fasso
  Thomas Sankara
  Contes i Poemes
  La història d'en Sangaré
  Recomanacions culturals
  Diccionari Multilingüe
  Converses amb l'Àfrica
 
 

Burkina Fasso
UNA MICA D'HISTORIA

Burkina Fasso formava part, en un altre temps, del Gran Imperi Mossi, un dels més forts i antics regnes africans. Durant sigles, al territori de Burkina Fasso van viure poblacions seminòmades, dedicades al pastoreig, procedents del sud del Sàhara que es van anar assentant i es van sedentaritzar.
Al 1896, França va ocupar tota la regió, i al 1919 es va convertir en colònia francesa amb el nom d' Alto Volta. Va obtenir la seva Independència al 1960. Anys més tard, al 1984, el país va adoptà el nom de Burkina Fasso (Terra de Dignitat).
Des de la seva independència, la seva història s'ha caracteritzat per una sèrie de cops militars. El més important d'aquests va ser al 1983, quan el Capità Thomàs Sankara, anteriorment Ministre en successius governs militars, va assumir el poder amb la intenció de donar un gir de 180º en l'orientació política i econòmica del país.
Va canviar el nom del país, d' Alto Volta a Burkina Fasso, com a símptoma dels nous aires nacionalistes;


Dades del país

Capital: Ouagadougou

Superfície: 274.200 Km2

Població: 11.305.000

Moneda: Franco CFA

Esperança de vida: 44 Anys

Deute Extern: 1.399 Milions de $

Forma de l'estat: República Democràtica

Idiomes: Francès, Moré, Diula, Gurmanche, etc.
Hi ha més de 60 llengües autòctones al país

Població Urbana :18%

Escolarització: 12'7%

Analfabetisme: 67% en Homes y 86% en les Dones


Característiques generals i situació actual
1.Geografia i població

País situat en ple Sahel, la seva economia depèn de les importacions i exportacions de mercaderies transportades per via marítima cap o des d'Europa.
El tràfic de camions des de la Costa cap a Ouagadougou, o Bobo-Diulasso, és habitual, carregats de petroli, cotxes o productes manufacturats arribats des dels països industrialitzats i baixant des de Burkina Fasso cotó, fruites, llegums o animals.
També la gent de Burkina Fasso emigra cap al Sud, a buscar feina a les plantacions de cafè i cacau de Costa d'Ivori o a la capital com a comerciants o conductors.
Burkina Fasso és un país de sabanes, molt pla i monòton, l'absència de relleu facilita l'accés de moltes ètnies. Per Burkina Fasso han passat nombroses migracions de pobles vinguts des de tots els punts i s'han establert, com els Mossí, els Peul o els Tuareg.
Els llargs rius aporten humitat i frescor a les sabanes, han permès el desenvolupament d'agricultures, encara que aquestes zones han estat evitades durant molt temps per les malalties que atreien (com el paludisme). Les campanyes de salut que s'han portat a terme han permès recuperar nombroses terres cultivables, recentment ocupades per famílies de camperols.
En relació als països veïns de l'Africà de l'oest, Burkina Fasso s'ha mantingut com un país bastant rural, només un 18% viu a la ciutat, i el 82% restant al camp, així doncs, ofereix una fisonomia bastant diferent en relació als països costaners
Costa d'Ivori (45% pob. urbana, 55% pob. rural), Benín (40% , 60% ) , Ghana (33%, 67%) , Togo (25%, 75%). Però , en relació als països sahelians del nord, com Malí i Níger, a Burkina és notable l'ascens d'urbanisme.
A Burkina Fasso es troba encara l'Àfrica dels pobles amb les cases d'adob i les seves festes tradicionals.
Té més d'11 milions d'habitants, sobre un territori que fa la meitat que França, no està superpoblat, té una densitat de població del 33% hab/km2, menys que a Ghana o Togo, però molt més que a Malí o Níger amb 6 o 7 hab/km2, on la major part del seu territori és desèrtic.
La població de Burkina està formada per unes 60 ètnies, la més important és la Mossí, unes 4'5 o 5 milions de persones, una part important ha emigrat a Costa d'Ivori, pel seu número representen un dels pobles més importants de l'Àfrica de l'oest.

2. L´economia a Burkina Fasso
Tradicionalment l'agricultura és l'activitat econòmica més important de Burkina Fasso, alimenta a més del 90% de la seva població i ocupa a més del 70% de la seva població activa.
A diferència d'altres països de l'Àfrica de l'oest, Burkina Fasso es dedica a l'agricultura de subsistència, amb l'objectiu d'arribar ràpidament a una completa autosuficiència alimentària de la seva població.
La major part de les seves terres cultivades estan destinades a la producció de cereals ( blat de moro, sorgo, mill ) a les regions seques i arenoses. Ocupen el 73% de les terres cultivables de Burkina.
L'agricultura de subsistència es complementa amb la mandioca, l'arròs, el cacauet i la canya de sucre, la majoria d'elles es cultiven a les regions del sud, més humides.
Alguns cultius de subsistència, són igualment d'exportació, com l'arròs, les ametlles de karité, els grans de sèsam i el cacauet.
En ple desenvolupament, es cultiva el cotó, sobretot a l'oest, i s'exporta a Europa. Les exportacions de cotó representen el principal ingrés, superant els productes de ramaderia.
A Burkina Fasso l'artesania està molt desenvolupada, tant a la ciutat com al camp, es treballa en els vestits, l'alfareria, l'escultura, la fusta, el bronze, la marroquineria, la pintura i la bijuteria. Avui, el conjunt de l'artesania contribueix al 4% del producte interior brut i dóna feina a més de la meitat dels treballadors del sector secundari (indústria).
Les possibilitats del sector artesanal va fer que l'estat creés un saló internacional d'artesania a Ouagadougou, que ha permès la trobada amb altres països africans i l' intercanvi d'experiències trobant igualment l'ocasió de mostrar la seva producció a un públic més ampli i eixamplar el seu mercat.

3. El problema de l'abastament de l'aigua
Per donar les majors possibilitats al desenvolupament de la seva agricultura, les autoritats han començat a estudiar els mitjans per reduir els inconvenients d'un clima àrid i d'una zona geogràfica (el sahel) víctima de la inestabilitat climàtica que abaten la regió, provocant a vegades fortes precipitacions o intenses sequeres.
Darrerament, i gràcies a l'ajuda internacional, s'han realitzat la perforació de nombrosos pous, i la creació d'embassaments per a permetre grans perímetres d'irrigació i ampliar les zones cultivables, fins ara, només es cultiva el 10% del territori, existeixen a Burkina moltes hectàrees propícies per a l'agricultura, com les valls fluvials, però deshabitades, per evitar les malalties. Molts camperols també, per motius tradicionals prefereixen quedar-se a la terra dels seus avantpassats i morir-se de gana en els seus pobles afectats per la sequera que no anar a buscar fortuna a terres en millors condicions.
Altres tradicions per canviar són el cultiu de cremes, que deixen la terra desbrossada i cremada, més vulnerable, per tant a l'erosió del vent i de l'aigua, quan no es tornen estèrils. Sense oblidar la dura tasca de treballar la terra amb l'ajuda d'instruments rudimentaris, com la dava de les dones. Solament el 14% de les explotacions agrícoles utilitzen l'arada de bous.
La terra africana a més, conté més argila (aspecte vermell) no massa apte per a l'agricultura, a l'època de sequeres queda seca i dura i a l'època de pluges pastosa, no filtra i es formen bases.
L'agricultura de Burkina pateix també una altre gran limitació, donat el seu enclavament, a més de 800 kms. del mar, als productes d'exportació del país se li han de sumar les despeses de transport pels llargs trajectes ferroviaris que han d'efectuar necessàriament abans d'accedir a la via marítima. Així, aquests productes són menys competitius que altres dels països veïns com Costa d'Ivori, Togo, Benín o Ghana.



Els colors verd, vermell i groc de la senyera són els del pan-africanisme.

Escut. El lema nacional. Unitat, Progrès i Justícia

Paisatge del nord. El Sahel.

Paisatge del sud. La Sabana.

Artesania.

Terra argilosa.

Baobab.
Àfrica Viva és una associació sense ànim de lucre amb CIF: G- 17634551 i inscrita en el registre d'entitats de la Generalitat de Catalunya amb el nº: 3819.