L'Àfrica Subsahariana
  Burkina Fasso
  Thomas Sankara
  Contes i Poemes
 

Poemes Africans

Contes Africans
  La història d'en Sangaré
  Recomanacions culturals
  Diccionari Multilingüe
  Converses amb l'Àfrica
 
 

Poemes Africans

Comme l'ombre d'un être désespéré
Elle marchait à peine
Ses pieds écorchés et fendus
Laissaient deviner les peines d'une marche vaine
La forme maigrit de sa silhouette
Reflétait un physique souffrant
Elle allait de jour comme de nuit quémandant
Cette quête aussi d'un peu d'amour
De ce sourire qu'elle n'avait cessé de lancer aux autres
Pourtant seul sur son dos où perchait un être faible
Affaibli au regard morne se questionnait
Sur l'indifférence de ces Hommes à leur égard.

Charles Traoré (Bobo-Diulasso)
Burkina Faso


Enfants de la grande savane, enfants du Sahel
Fils impétueux de ma chère Patrie
Vous qui sous de pluies torrentielles travaillez sans relâche
Vous qui ne reculez jamais devant les durs besognes
Vous qui avide de connaissances sous le froid du matin
Le soir accablant de soleil parcourez de longs chemins
Vous qui de longue date marchez vers une vérité toujours fuyante
Enfants que ne saurait effrayer ni le rugissement d'un lion
Ni le hululement d'un hibou en perversion
Ô fils de mienne mère
Vous êtes l'aube d'une nouvelle ère, le vent de l'amour qui soufflera
Vous êtes la pluies de justice qui tombera, le soleil de l'espoir qui se lèveraVous êtes la canne de demain, la canne sur laquelle s'appuiera
Notre chère Patrie qui va s'épuisant de jour en jour
Déchirée par la dissension, tourmentée par l'iniquité
Assourdie par le cri désespéré des siens
Ô frères du Burkina, enfants de la sérénité, enfants de la quiétude
Enfants assagis sous l'arbre à palabres
Frères à moi, combien de fois une mère souhaiterait-elle voir
Ses enfants réunis à ses côtés, se donner la main, boire à la même coupe
Enfants de la savane, frères du Sahel, fils intègres du Burkina
Donnons-nous la main pour soutenir notre Faso
Qui sombre sous le poids de la détresse.

Charles Traoré (Bobo-Diulasso)
Burkina Faso


Je te pleure ô terre Afrique
Je te pleure ma fière patrie
Je pleure ces terres qui depuis des lunes
Ne connaissent plus le réveil matinal des coqs
L'aboiement joyeux des chiens
Acclamant la naissance d'un nouveau jour
Mais l'incessant bruit meurtrier
D'armes de tous calibres apportées d'ailleurs
Je te pleure femme. Femme de Koro
Femme de Dingasso. Femme dont l'existence
Se borne à la machinale procréation
Femme aux inlassables marches infernales
Depuis le gîte familial jusqu'aux
Cités lointaines à la recherche
D'introuvables miettes pour la survie
Femme des mortiers. Femme des coups de pilon
Femmes des rivières. Femme des champs
Femme des travaux pénibles
Femme au dévouement sans égal
Gardant toujours foi à un avenir
Plus qu'incertain.

Charles Traoré (Bobo-Diulasso)
Burkina Faso


La femme est comme la terre
Elle fait germer la vie
Fait pousser et agrandir l'espoir
Elle est comparable au soleil
Semblable au doux vent matinal
Qui entraîne les rêves et l'âme
A la rencontre du vrai bonheur
En elle se cache un grand trésor
Celui du devenir maternel
Sublime magie qui fait dresser tout être
Femmes, je vous aimes ; je vous vénère.

Charles Traoré (Bobo-Diulasso)

Burkina Faso


Contes Africans

Si Déu no et mata, l'amo no et pot matar

Hi havia una vegada, el terratinent d'un poble.
Al poble hi havia un home que tenia un fill
a qui va posar el nom de “Si Déu no et mata, l'amo no et pot matar”.
Quan el terratinent va saber aquest nom,

només a causa del nom,
va ordenar que anessin a buscar al nen per fer-lo el seu criat
amb l'objectiu de venjar-se'n.
Cada dia li manifestava el seu amor al nen.
Cada vegada que necessitava algú cridava “Si Déu no et mata,
l'amo no et pot matar”.
Per qualsevol cosa, el terratinent es dirigia al nen,
i li mostrava l'estima que li tenia.

Un dia, el terratinent li va ensenyar un anell d'or massís
i el va deixar sota la seva custòdia.

El nen es va posar l'anell al dit
mentre passejava amb els seus companys.
Tenia també la confiança de banyar-se amb l'anell posat.
El terratinent no li manifestava mai cap signe de desaprovació,
més aviat estava en silenci.

Però un dia, el nen se'n va anar , amb altres companys, a banyar-se al riu.
L'anell se li va escapar del dit i va desaparèixer.
El va buscar, buscar, però no hi va haver res a fer perquè un peix se l'havia empassat.
Els seus companys van anar corrent a dir-ho al terratinent:
“Un nen ha perdut el teu anell”
“Que l'ha perdut? Millor!”

Diu que es diu: “Si Déu no et mata, l'amo no et pot matar”.
Ui, n'hi muntaré una de grossa.
El seu pare li va posar: “Si Déu no et mata, l'amo no et pot matar”.

Hi ha una festa d'aquí a 3 dies, li diu al nen.
Llavors necessitaré el meu anell.
Si no el tinc, encara que el teu pare t'hagi posat el nom: “Si Déu no et mata,
l'amo no et pot matar”, jo et mataré.
Si, en els propers tres dies, no trobes el meu anell
encara que Deú no et mati, et mataré jo.
El nen es va posar a plorar i va anar a dir-ho a la seva mare.

Un dia abans, el terratinent crida al nen i li reclama l'anell,
ja que el dia següent és la festa.
El nen només plora i plora.
El terratinent li concedeix un permís, i li diu:
“Vés a casa i que la teva mare et prepari el teu plat preferit.
Avui et menjaràs tota la teva part.”
I l'indica l'hora en la qual serà executat.
El nen torna a dir-ho a la seva mare
I li diu que li prepari un plat de tô*
amb salsa de peix per menjar-se'l abans de ser executat.

La mare porta el mill a la pedra per moldre'l,
el molt sense deixar de plorar.
Amb la farina preparar el tô.

Després, se'n va al mercat a comprar peix i preparar la salsa.
Al mercat, busca que busca,
prò sense resultat. No hi ha peix.
Al cap d'una estona, veu un únic peix,
un peix gat col•locat a sobre d'una cistella.
S'afanya i pregunta el preu.
La venedora li diu i sense torbar-se gens la mare del nen compra el peix.

Quan torna a casa prepara la salsa amb el peix.
El nen, lligat amb cadenes, estava estirat a terra.

El terratinent ordena que li deixin anar les mans.
La seva mare li porta el plat de tô
i el nen s'asseu per menjar.

El terratinent ja havia convocat a tots els seus súbdits.
Hi havia els músics i els botxins.
Tots eren a fora, i tocaven els instruments de música al voltant d'aquell a qui anaven a executar.

Quan el nen s'acabi el menjar, el conduiran al lloc del suplici.
El terratinent també hi serà, assegut en una cadira.
Ara ja tot és ple de gent.
Tots volen veure com el maten.

El nen fa la primera mossegada.
A la segona, agafa el peix
per partir-lo i menjar-se'l.
Quan agafa el peix i el parteix en dos trossos,
alguna cosa en surt i quan cau al plat fa un soroll estrany.

El nen es posa a buscar què ha estat
i, què veu? L'anell!
L'observa amb compte i s'adona que és l'anell del terratinent.
Sí, de debò, és el mateix anell, el seu anell d'or!

Es posa dret, el lliga a la corretja dels pantalons i
torna a asseure's.
Gaudeix del què està menjant.
Un cop ha acabat de menjar, se l'emporten a fora.

El terratinent demana que el portin a davant seu.
Se l'emporten al lloc del suplici.
La gent ja hi és i comença la música.
Tots se n'alegren.
Els ganivets estan afilats i el nen el tenen allà, lligat.

Quan el nen arriba davant del terratinent
aquest li allarga la mà i li diu:
“Si Déu no et mata, l'amo no et pot matar.
Posa'm el meu anell a la mà
si no et mataran avui mateix.

El nen s'aixeca,
treu l'anell de la corretja dels pantalons
i li posa a la mà del terratinent.
Tothom l'observa.

El terratinent agafa l'anell,
el mira… el torna a mirar
i veu que és veritablement el seu anell.
Es gira i el mostra a tots aquells que l'envolten i els diu:

“Mireu! Efectivament, és el meu anell!”
Llavors li diu al nen:
“Ara sé que el nom que et va posar el teu pare és el que et mereixes.
Certament, si Déu no et mata, l'amo no et pot matar.
Tens un bon nom.”

Tots els presents aplaudeixen amb satisfacció.
El terratinent aixeca el nen
i el mostra a tot el poble.

*Tô . Plat tradicional, una espècie de polenta.
El tô està fet amb farina de mill o de blat de moro.
Es menja acompanyat d'una salsa.

Conte en la llengua liyele (Hubert Bazié, Réo 1975)



Charles Traoré (autor dels poemes).


"La dona és com la terra, germina la vida" .




Els contes a l'Àfrica perduren gràcies a la tradició oral. El Griot és la persona que s'encarrega de trasmetre tots aquests coneixements.

Menjar tradicional africà.

 

Àfrica Viva és una associació sense ànim de lucre amb CIF: G- 17634551 i inscrita en el registre d'entitats de la Generalitat de Catalunya amb el nº: 3819.